Passió pel teatre

Dia d’estiu. La calor i la pau s’encarreguen que faci un bon dia al meu poble, Manacor. És trenta d’agost de 2007, un dia normal, indiferent. Fins que em sona el despertador. Són les 07:30h. del matí. Ha arribat el gran dia i sé el que m’espera: un dia intens al Teatre de Manacor per acabar de muntar l’escenografia, revisar els llums i so, fer una italiana i, finalment, fer l’assaig general abans d’anar a dinar.
Una de les coses que més m’agrada és l’ambient del teatre, la seva gent, la seva forma de pensar i veure les coses i, sobretot, l’amor i dedicació que senten cap al teatre, igual que jo.
Són les 18:00h. de la tarda, he quedat amb el meu grup de teatre S’Àttic i el nostre director. Els nervis comencen a agafar protagonisme dins la sala, no deixem de contar les hores, minuts i segons que falten per sentir les primeres passes de gent entrant dins la sala, xerrant i rient, cercant una butaca per seure i esperar el començament de la funció, de la nostra funció.
El que sents minuts abans d’actuar, quan et trobes a darrera un teló, entre bambalines, amb la resta d’actors, tan nerviosos com tu, te n’adones que els llums de la sala es van apagant lentament, i comences a sentir una veu en off que es dirigeix al públic dient “Senyores, senyors, la funció és a punt de començar…” és indescriptible. Saps que aquell és el teu moment, el moment que has estat assajant, que has estat preparant i polint durant tot un estiu, i que has d’aprofitar des del primer instant en que s’obre el teló. Saps que ho has de donar tot, que has de fer el que t’encanta i saps fer: actuar.
Una vegada entro en escena, els nervis són els que em dominen, però en qüestió de segons agafo més força i més domini de la situació, de manera que cada vegada més, gaudeixo d’actuar.
El fet de veure un públic content amb el que ha vist, fa que et sentis orgullós amb tu mateix, et dóna ànims, energia, vida.

El teatre és una manera de viure, la meva.

Logotip del Teatre de Manacor